La contaminació a les nostres ciutats afecta a la salut de totes les persones, però molt especialment a col·lectius sensibles, com a persones adultes amb malalties respiratòries o del cor, dones embarassades, persones majors de 65 anys o els menors de sis anys. L’origen principal de la contaminació en les zones urbanes està en la circulació dels vehicles de motor.
Les mitjanes i grans ciutats espanyoles incompleixen sistemàticament els límits de contaminants establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Els agents més perillosos són el diòxid de nitrogen i les partícules PM10. Madrid, Barcelona, Guadalajara, Salamanca, Sevilla i Saragossa són algunes de les ciutats que han superat en 2019 el nivell màxim de diòxid de nitrogen establert per l’OMS en 200 micrograms per metre cúbic.
L’informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 98% de la població d’aquesta ciutat pot estar exposada a nivells superiors als recomanats de PM10 i un 68% a nivells superiors de NO2. Per això és important adoptar col·lectivament hàbits que contribueixin a reduir les emissions de contaminants en l’aire que respirem.
La solució: l’aposta de les ciutats per un canvi de model urbà i per la mobilitat sostenible.
Per a això les administracions públiques han d’apostar de manera decidida per un canvi de model urbà i de mobilitat, que prioritzi als vianants, els usuaris de bicicletes i del transport públic, enfront dels automòbils. Un exemple d’aquesta mena de mesura és el projecte de les superilles impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.
D’acord amb un estudi publicat per l’Institut de Salut Global (ISGlobal), amb la implementació del projecte de les superilles en la seva integritat, els nivells mitjans anuals de contaminació atmosfèrica per NO2 es reduirien un 24% i dels 47 ug/*m3 actuals es passaria 36 ug/*m3, complint així amb les recomanacions de l’OMS d’un màxim de 40 ug/*m3.
0 Comments