Actualment les ciutats ocupen menys del 2% del territori del planeta, però representen el 70% del producte interior brut, consumeixen més del 60% de l’energia a nivell global, creen el 70% de les emissions de gas amb efecte hivernacle i generen el 70% dels residus locals. Per això, encara que ocupin una petita porció del territori són un actor influent i determinant en l’escenari global.
Aquest va ser el tema principal tractat al Post Hàbitat III que es va celebrar al passat mes de maig a Barcelona on es van reunir experts internacionals i representants de diverses àrees metropolitanes de tot el món, amb l’objectiu de donar forma al nou model urbà i metropolità del futur.
La Nova Agenda Urbana.
Les ciutats i les àrees metropolitanes acostumen a treballar enfocades només en els seus propis objectius. A diferència d’això, la Nova Agenda Urbana tracta de crear un vincle entre les agendes locals i tot el que s’està fent a nivell global a dia d’avui. Per a això és molt important tenir en compte els diferents nivells de desenvolupament de les ciutats i els seus respectius models urbanístics, els quals, generalment, són molt dispars.
Un dels problemes de les agendes fins avui ha estat que per tal de complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, han intentat adaptar a uns reglaments que venien des de dalt sense tenir en compte les característiques del nivell local.
Els quatre factors a tenir en compte en l’agenda metropolitana.
- La sostenibilitat: els desafiaments globals d’avui dia com el canvi climàtic, la mobilitat, els desastres naturals, l’escassetat de recursos naturals, etc. s’han d’enfocar des del nivell metropolità i és molt important adaptar les accions a la morfologia de les ciutats. Per això també és clau que el paradigma i la mentalitat de la ciutadania canviï i que hi hagi un compromís polític orientat a liderar aquests canvis.
- La planificació urbana i metropolitana: s’han de construir àrees metropolitanes i ciutats compactes ja que així serà més fàcil encarar els reptes i desafiaments actuals. Per a això cal disposar de bones dades per així desenvolupar una bona planificació.
- La cohesió social: és molt necessari crear espais de convivència en els què la diversitat quedi garantida i també s’han de democratitzar els espais públics. Aquesta cohesió s’ha de promoure des de la base, des dels barris cap a la ciutat, el que s’anomena un desenvolupament bottom-up.
- El desenvolupament local i la competitivitat econòmica: és molt important obtenir els recursos i aprofitar al màxim els actius de les àrees metropolitanes. També cal adaptar-se als canvis econòmics i en el cost de vida deguts als efectes del turisme i de l’economia informal. Així com lluitar contra la desocupació, garantir la seguretat i atenuar els efectes econòmics que els conflictes globals han pogut crear a nivell urbà.
Conclusions del Post Hàbitat III.
Van ser quatre les principals conclusions que es van treure de l’edició d’enguany del Post Hàbitat III.
- Cal adaptar les propostes de la nova agenda urbana a una escala metropolitana: reivindicar el dret de la ciutat metropolitana.
- Cal desenvolupar una governança metropolitana compartida, amb les competències i els finançaments adequades, així com presència internacional i reconeixement polític internacional i nacional.
- Cal crear un espai metropolità que sigui apropiat per a la ciutadania com a espai d’assoliment dels seus drets bàsics, construït de manera inclusiva.
- És imprescindible generar la solidaritat metropolitana per evitar que hi hagi ciutadans de primera i segona categoria en el territori metropolità.
0 Comments