Ciudad sostenible: Els residus que tornen a la ciutat.

Els residus que tornen a la ciutat.

Alfredo Balmaceda – Co-fundador i president de ZICLA.

S’estima que el 2050 més del 70% de la població del planeta viurà en ciutats. Aquest veloç procés de concentració de la població en centres urbans comportarà grans desafiaments per a la correcta gestió de la mobilitat, l’accessibilitat i els residus. Si bé els residus són una part del problema, també poden ser part de la solució. La realitat és que cada any, milers de tones de residus continuen dipositant-se en abocadors o incinerant-se. No obstant això, aquests residus poden transformar-se mitjançant solucions imaginatives i que siguin tècnicament i econòmica viables, en recursos, és a dir en noves matèries primeres per a desenvolupar productes que poden donar solució a problemes de les pròpies ciutats que els generen, tancant així el cicle dels materials d’una forma eficaç.

En parlar de residus, en general sol pensar-se en els residus sòlids urbans generats pels habitants de les ciutats. Malgrat això, el ventall de residus aptes per a ser aprofitats com a nous recursos és molt més ampli i prové, a més dels ciutadans, de totes les activitats humanes, especialment, dels serveis i de la indústria. En qualsevol cas, qualsevol solució que es plantegi ha de buscar un veritable “upcycling” del residu per transformar-lo en un material o producte amb el màxim valor afegit possible.

El sector de la construcció o una font inesgotable d’oportunitats.

El sector de la construcció s’estima que consumeix el 60% de les extraccions de matèries primeres de la litosfera i és el responsable directe o indirecte del 50% de les emissions de CO₂ a l’atmosfera, generant a Espanya, aproximadament 1,1 tones de residus de construcció i demolició per habitant / any. Aquests residus poden ser transformats en àrids de gran qualitat per al seu ús en obra civil i novament en edificació. Els àrids reciclats tenen aplicacions molt variades, des de simples farcits de rases fins formigons estructurals i prefabricats de formigó com vorades, llambordes, rajoles, etc. I els fins generats en el procés de fabricació d’àrids reciclats, poden incorporar-se a mescles asfàltiques en obres vials. En el cas particular dels residus de guix generats per la construcció, s’està desenvolupant tota una línia de noves aplicacions, especialment elements constructius, que incorporen aquests residus i permeten retornar-los així a l’edificació.

El residu del fresat de ferms de carreteres generat per la trituració de les capes de ferms que ja han estat operatives i del que s’estima que es generen més de 2,5 milions de tones per any només a Espanya, és una excel·lent matèria primera per a la construcció de noves capes de ferms.

Els fangs de les depuradores urbanes generats per les EDAR, un cop assecats i polvoritzats (86.000 tones / any només a Catalunya), poden incorporar-se com un additiu al ciment emprat en la fabricació de formigons en massa per a la construcció i també en prefabricats de formigó i així poden tornar a la ciutat en forma de rajoles per les voreres, vorades, llambordes, etc.

Els rebutjos o aquells residus que ningú en vol … per ara.

El rebuig de les plantes de tractament de residus sòlids urbans que usualment acaba sent dipositat en abocadors o incinerat, pot ser transformat en granses plàstiques que via extrusió, poden transformar-se en llistons de diferents seccions aptes per substituir la fusta en el mobiliari urbà: bancs , papereres, passarel·les, etc.

El retorn dels pneumàtics als carrers de les ciutats.

Els residus dels pneumàtic fora d’ús dels que cada any es generen a Espanya més de 300.000 tones tenen múltiples aplicacions, un cop triturats, poden tornar a les ciutats en forma de betums asfàltics per als seus carrers i carreteres, o com llosetes flexibles i amortidores de cops per àrees de jocs infantils o productes per al sector de l’automòbil un cop polvoritzats i barrejats amb polímers diversos que permetin la seva injecció.

La seguretat dels ciclistes i l’accessibilitat a les parades de bus en clau de residus plàstics.

Els residus de PVC generats per la indústria de la recuperació de coure a partir de cables elèctrics fora d’ús i els residus de mànegues, banderoles, etc. fetes amb aquest plàstic, es poden transformar en separadors de carril bici que milloren la seguretat dels usuaris de la bicicleta a les ciutats o en plataformes modulars per a la millora de l’accessibilitat als autobusos a les parades de la ciutat.

I un món d’altres residus i una indústria que els digereix per tornar-los en forma de nous productes a les ciutats.

Reixetes, rajoles, revestiments, poden ser fabricats a partir dels residus dels envasos de tetrabric. Un cop extreta per les plantes papereres la fracció de cel·lulosa, el residu restant format per una barreja de polietilè i alumini, pot transformar-se en granses plàstiques aptes per a ser premsades o injectades. El mateix destí poden tenir les càpsules de cafè les que, un cop separat el marro, poden transformar-se en triturats i granses plàstiques injectables per a la fabricació de múltiples productes d’ús quotidià.

Els matalassos fora d’ús amb escuma de poliuretà poden ser transformats després d’un procés d’aglomeració amb resina i premsat, en mantes per a cultius per hidroponia. Mitjançant l’aplicació de la mateixa tecnologia, els residus de polietilè de cel·la tancada generats en la fabricació de matalassos de càmping i xurros per a piscines, es poden transformar en mantes amortidores drenants que poden ser instal·lades sota les mantes de gespa artificial.

Els residus de moqueta del sector de l’automòbil o de les fires, pot tornar a les ciutats en forma de plaques acústiques que redueixen la contaminació acústica generada pel trànsit a les carreteres. El mateix destí poden tenir els residus de pell generats per les adoberies.

Noves tecnologies permeten obtenir fraccions plàstiques de qualitat a partir de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Aquestes fraccions poden ser re-introduïdes en diversos processos industrials.

… I un futur on apareixeran residus nous així com noves tecnologies que permetran reciclar.

Els casos abans esmentats són només alguns exemples de residus generats per l’activitat humana que un cop condicionats i transformats en matèries primeres o en productes finals, poden tornar a les mateixes ciutats.

I en el futur hi haurà nous residus que plantejaran nous reptes, però també hi haurà noves i més avançades tecnologies que permetran transformar-los en nous productes capaços d’oferir respostes a les múltiples necessitats dels ciutadans i de les seves ciutats.