{"id":2826,"date":"2016-12-05T19:12:32","date_gmt":"2016-12-05T18:12:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/blog\/ciudad-sostenible-los-residuos-vuelven-la-ciudad\/"},"modified":"2022-11-09T12:43:59","modified_gmt":"2022-11-09T11:43:59","slug":"ciudad-sostenible-los-residuos-vuelven-la-ciudad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/blog\/ciudad-sostenible-los-residuos-vuelven-la-ciudad\/","title":{"rendered":"Ciudad sostenible: Els residus que tornen a la ciutat."},"content":{"rendered":"

\"16105_ciudad-sostenible-valorizacion-residuos-economia-circular\"Els residus que tornen a la ciutat.<\/a><\/strong><\/p>\n

Alfredo Balmaceda – Co-fundador i president de ZICLA.<\/p>\n

S’estima que el 2050 m\u00e9s del 70% de la poblaci\u00f3 del planeta viur\u00e0 en ciutats. Aquest velo\u00e7 proc\u00e9s de concentraci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en centres urbans comportar\u00e0 grans desafiaments per a la correcta gesti\u00f3 de la mobilitat, l’accessibilitat i els residus. Si b\u00e9 els residus s\u00f3n una part del problema, tamb\u00e9 poden ser part de la soluci\u00f3. La realitat \u00e9s que cada any, milers de tones de residus continuen dipositant-se en abocadors o incinerant-se. No obstant aix\u00f2, aquests residus poden transformar-se mitjan\u00e7ant solucions imaginatives i que siguin t\u00e8cnicament i econ\u00f2mica viables, en recursos, \u00e9s a dir en noves mat\u00e8ries primeres per a desenvolupar productes que poden donar soluci\u00f3 a problemes de les pr\u00f2pies ciutats que els generen, tancant aix\u00ed el cicle dels materials d’una forma efica\u00e7.<\/p>\n

En parlar de residus, en general sol pensar-se en els residus s\u00f2lids urbans generats pels habitants de les ciutats. Malgrat aix\u00f2, el ventall de residus aptes per a ser aprofitats com a nous recursos \u00e9s molt m\u00e9s ampli i prov\u00e9, a m\u00e9s dels ciutadans, de totes les activitats humanes, especialment, dels serveis i de la ind\u00fastria. En qualsevol cas, qualsevol soluci\u00f3 que es plantegi ha de buscar un veritable “upcycling” del residu per transformar-lo en un material o producte amb el m\u00e0xim valor afegit possible.<\/strong><\/p>\n

El sector de la construcci\u00f3 o una font inesgotable d’oportunitats.<\/strong><\/h2>\n

El sector de la construcci\u00f3 s’estima que consumeix el 60% de les extraccions de mat\u00e8ries primeres de la litosfera i \u00e9s el responsable directe o indirecte del 50% de les emissions de CO2<\/sub> a l’atmosfera, generant a Espanya, aproximadament 1,1 tones de residus de construcci\u00f3 i demolici\u00f3 per habitant \/ any. Aquests residus poden ser transformats en \u00e0rids de gran qualitat per al seu \u00fas en obra civil i novament en edificaci\u00f3. Els \u00e0rids reciclats tenen aplicacions molt variades, des de simples farcits de rases fins formigons estructurals i prefabricats de formig\u00f3 com vorades, llambordes, rajoles, etc. I els fins generats en el proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 d’\u00e0rids reciclats, poden incorporar-se a mescles asf\u00e0ltiques en obres vials. En el cas particular dels residus de guix generats per la construcci\u00f3, s’est\u00e0 desenvolupant tota una l\u00ednia de noves aplicacions, especialment elements constructius, que incorporen aquests residus i permeten retornar-los aix\u00ed a l’edificaci\u00f3.<\/p>\n

El residu del fresat de ferms de carreteres generat per la trituraci\u00f3 de les capes de ferms que ja han estat operatives i del que s’estima que es generen m\u00e9s de 2,5 milions de tones per any nom\u00e9s a Espanya, \u00e9s una excel\u00b7lent mat\u00e8ria primera per a la construcci\u00f3 de noves capes de ferms.<\/p>\n

Els fangs de les depuradores urbanes generats per les EDAR, un cop assecats i polvoritzats (86.000 tones \/ any nom\u00e9s a Catalunya), poden incorporar-se com un additiu al ciment emprat en la fabricaci\u00f3 de formigons en massa per a la construcci\u00f3 i tamb\u00e9 en prefabricats de formig\u00f3 i aix\u00ed poden tornar a la ciutat en forma de rajoles per les voreres, vorades, llambordes, etc.<\/p>\n

Els rebutjos o aquells residus que ning\u00fa en vol … per ara.<\/strong><\/h2>\n

El rebuig de les plantes de tractament de residus s\u00f2lids urbans que usualment acaba sent dipositat en abocadors o incinerat, pot ser transformat en granses pl\u00e0stiques que via extrusi\u00f3, poden transformar-se en llistons de diferents seccions aptes per substituir la fusta en el mobiliari urb\u00e0: bancs , papereres, passarel\u00b7les, etc.<\/p>\n

El retorn dels pneum\u00e0tics als carrers de les ciutats.<\/strong><\/h2>\n

Els residus dels pneum\u00e0tic fora d’\u00fas dels que cada any es generen a Espanya m\u00e9s de 300.000 tones tenen m\u00faltiples aplicacions, un cop triturats, poden tornar a les ciutats en forma de betums asf\u00e0ltics per als seus carrers i carreteres, o com llosetes flexibles i amortidores de cops per \u00e0rees de jocs infantils o productes per al sector de l’autom\u00f2bil un cop polvoritzats i barrejats amb pol\u00edmers diversos que permetin la seva injecci\u00f3.<\/p>\n

La seguretat dels ciclistes i l’accessibilitat a les parades de bus en clau de residus pl\u00e0stics.<\/strong><\/h2>\n

Els residus de PVC generats per la ind\u00fastria de la recuperaci\u00f3 de coure a partir de cables el\u00e8ctrics fora d’\u00fas i els residus de m\u00e0negues, banderoles, etc. fetes amb aquest pl\u00e0stic, es poden transformar en separadors de carril bici que milloren la seguretat dels usuaris de la bicicleta a les ciutats o en plataformes modulars per a la millora de l’accessibilitat als autobusos a les parades de la ciutat.<\/p>\n

I un m\u00f3n d’altres residus i una ind\u00fastria que els digereix per tornar-los en forma de nous productes a les ciutats.<\/strong><\/h2>\n

Reixetes, rajoles, revestiments, poden ser fabricats a partir dels residus dels envasos de tetrabric. Un cop extreta per les plantes papereres la fracci\u00f3 de cel\u00b7lulosa, el residu restant format per una barreja de polietil\u00e8 i alumini, pot transformar-se en granses pl\u00e0stiques aptes per a ser premsades o injectades. El mateix dest\u00ed poden tenir les c\u00e0psules de caf\u00e8 les que, un cop separat el marro, poden transformar-se en triturats i granses pl\u00e0stiques injectables per a la fabricaci\u00f3 de m\u00faltiples productes d’\u00fas quotidi\u00e0.<\/p>\n

Els matalassos fora d’\u00fas amb escuma de poliuret\u00e0 poden ser transformats despr\u00e9s d’un proc\u00e9s d’aglomeraci\u00f3 amb resina i premsat, en mantes per a cultius per hidroponia. Mitjan\u00e7ant l’aplicaci\u00f3 de la mateixa tecnologia, els residus de polietil\u00e8 de cel\u00b7la tancada generats en la fabricaci\u00f3 de matalassos de c\u00e0mping i xurros per a piscines, es poden transformar en mantes amortidores drenants que poden ser instal\u00b7lades sota les mantes de gespa artificial.<\/p>\n

Els residus de moqueta del sector de l’autom\u00f2bil o de les fires, pot tornar a les ciutats en forma de plaques ac\u00fastiques que redueixen la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica generada pel tr\u00e0nsit a les carreteres. El mateix dest\u00ed poden tenir els residus de pell generats per les adoberies.<\/p>\n

Noves tecnologies permeten obtenir fraccions pl\u00e0stiques de qualitat a partir de residus d’aparells el\u00e8ctrics i electr\u00f2nics (RAEE). Aquestes fraccions poden ser re-introdu\u00efdes en diversos processos industrials.<\/p>\n

… I un futur on apareixeran residus nous aix\u00ed com noves tecnologies que permetran reciclar.<\/strong><\/p>\n

Els casos abans esmentats s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples de residus generats per l’activitat humana que un cop condicionats i transformats en mat\u00e8ries primeres o en productes finals, poden tornar a les mateixes ciutats.<\/p>\n

I en el futur hi haur\u00e0 nous residus que plantejaran nous reptes, per\u00f2 tamb\u00e9 hi haur\u00e0 noves i m\u00e9s avan\u00e7ades tecnologies que permetran transformar-los en nous productes capa\u00e7os d’oferir respostes a les m\u00faltiples necessitats dels ciutadans i de les seves ciutats.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els residus que tornen a la ciutat. Alfredo Balmaceda – Co-fundador i president de ZICLA. S’estima que el 2050 m\u00e9s del 70% de la poblaci\u00f3 del planeta viur\u00e0 en ciutats. Aquest velo\u00e7 proc\u00e9s de concentraci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en centres urbans comportar\u00e0 grans desafiaments per a la correcta gesti\u00f3 de la mobilitat, l’accessibilitat i els […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":18586,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","content-type":"","footnotes":""},"categories":[69],"tags":[255],"class_list":["post-2826","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-zicla-en-els-medis","tag-productos-reciclados-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2826","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2826"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2826\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18586"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2826"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2826"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.zicla.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2826"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}