Es pot dir que Vitòria i Pontevedra són les dues ciutats pioneres a implantar un model d’urbanisme sostenible. Per la seva banda Pontevedra amb el seu disseny de mobilitat va passar de ser una ciutat agressiva presa pels cotxes i la contaminació, a ser habitable i saludable, en la qual el vianant té preferència. Al seu torn Vitòria va apostar per un pla de mobilitat que li va permetre convertir-se en una ciutat on la bicicleta substitueix a l’automòbil particular, deixant a més espai al vianant; el transport públic permet la connexió entre dos llocs en un màxim de 30 minuts i desapareixen les barreres arquitectòniques.
Però això no queda aquí, ja que en els últims anys les dues ciutats més grans d’Espanya, Madrid i Barcelona, estan apostant per models urbans també sostenibles que tenen com a objectiu la reducció de la contaminació i per conseqüent estan suprimint l’espai del cotxe per retornar-lo als vianants. El barri del Poblenou de Barcelona i el carrer Fuencarral de Madrid són dues localitzacions on es poden veure proves pilot d’aquestes noves estratègies.
D’una banda, tenim el concepte de “superilla” implantant a Barcelona. Aquest model consisteix a unificar nou illes d’edificis, de manera que els vehicles circulen per l’únic carril que envolta aquestes illes per l’exterior i les cruïlles queden sempre lliures per al vianant i la bicicleta.
Font: BCN Ecologia
D’altra banda, hi ha les anomenades Áreas de Prioridad Residencial (APR) les quals s’estan implantant a Madrid. Aquestes són zones acotades geogràficament en què la circulació de vehicles privats està restringida. Per tant, en aquests carrers només tenen permís per circular lliurement els residents, cotxes amb distintiu d’emissions zero, autotaxis, ambulàncies, motocicletes (de 7:00 a 22:00) i bicicletes.
En què es diferencia cada model?
Encara que a primera vista semblin dos models molt semblants tenen algunes diferències:
- A les APR la velocitat està limitada a 30 km / h, mentre que en les superilles la velocitat màxima és de 10km / h.
- A les APR, el nombre de carrils es manté, en canvi en les superilles alguns dels carrils es substitueixen per zones verdes i horts.
ZICLA i l’urbanisme sostenible.
S’estima que l’any 2050 el 70% de la població viurà a les ciutats raó per la qual resulta essencial que treballem per equipar-les amb els recursos i les condicions necessàries perquè tots puguem conviure-hi d’una manera amable i sostenible. En Zicla treballem des de 2005 per convertir els residus en nous productes que solucionin problemes de trànsit i d’equipament a les ciutats. El nostre objectiu és ajudar a fer les ciutats més accessibles, segures i acollidores per a les persones. Aquí teniu dos enllaços on podeu descobrir més sobre els projectes en què estem involucrats i sobre els productes que desenvolupem.
0 Comments