Blog

La Vanguardia: Per què no ens creiem en perill per la pol·lució?

7 febr., 2017 | Actualitat | 0 comments

ZICLA La Vanguardia: Per què no ens creiem en perill per la pol·lució? 1

La Vanguardia: Per què no ens creiem en perill per la pol·lució?

La llista de malalties agreujades pel trànsit creix gairebé sense reacció

El principal mitjà per acabar amb tanta mort prematura per pol·lució és reduir el nombre de cotxes; els tímids carrils bici podran créixer després (Xavier Gómez)

ANA MACPHERSON, Barcelona 2017.02.07 00:39

Ja fa 11 anys que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir que si es controlés la contaminació ambiental i es baixessin els nivells de partícules en suspensió i de diòxid de nitrogen que produeixen els cotxes, es reduiria un terç el nombre d’ictus, un 20% el d’infarts de miocardi i un 20% el càncer de pulmó. Gairebé cada setmana apareix un nou estudi en què s’estableix l’evidència que aquesta pol·lució associada al trànsit i molt especialment als motors dièsel augmenta la mortalitat entre els trasplantats de pulmó, incrementa els casos d’alzheimer, multiplica el risc de demència -mesurat en la distància a la qual es viu del trànsit intens-, empitjora la memòria de treball dels alumnes en col·legis més propers a autopistes, provoca més hiperactivitat en els menors de 15 anys … Només a Espanya, l’OMS calcula que unes 7.000 persones moren cada any a causa de la contaminació atmosfèrica, encara que se li poden adjudicar unes 30.000 morts prematures.

Però res convenç prou com per fer alguna cosa per evitar-ho. Les esporàdiques mesures de control de la pol·lució que es prenen en algunes grans ciutats com Madrid o Barcelona -hi ha honroses excepcions en ciutats més petites- susciten disgust i incomprensió. Per incredulitat? La resistència recorda als experts el que va passar amb el tabac i reconeixen que hi ha ara una major sensibilitat sobre el tema. Almenys, més coneixement. “Però el cotxe no és com un cigarret. És un tòtem que significa per a gran part de la població temps, autonomia, poder, llibertat. I estatus. Sabem que l’origen principal de les partícules fines i ultrafines i del diòxid de nitrogen és el transport a les ciutats, i el vehicle de motor seva major font, però no tenim un transport públic que permeti a tothom deixar el cotxe. La salut és un valor general, però quan s’ha de concretar en abandonar el cotxe, les prioritats trontollen, el temps o l’economia es posen per davant en la llista de valors. Hi ha una clara tensió entre salut i mobilitat “, afirma l’epidemiòleg expert en salut ambiental Jordi Sunyer, cap del Programa de Salut Infantil d’ISGlobal.

La paradoxa social davant aquest dany que provoca el trànsit i el benefici del cotxe privat es posa de manifest cada matí a l’entrada de molts col·legis. Els pares porten els seus nens amb cotxe en lloc de permetre’ls anar en bici o caminant, per protegir-los, precisament, dels perills del trànsit, segons una recent investigació de la Universitat de Granada.

Maria Neira, directora de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, defensa que el punt d’inflexió es produeix “el dia que tu entens que el cel està fosc perquè hi ha contaminació i que està afectant no al planeta sinó als teus pulmons”.

Per als epidemiòlegs l’única manera de canviar la situació és prenent decisions polítiques, intervenint en la comunitat. Com va passar amb el tabac. “Però tenim una gran lentitud política que juga en contra”, apunta Sunyer. “Cal ocupar l’espai que ara disposa el cotxe, millorant el transport públic i eliminant els combustibles fòssils tot el possible. Tenim la tecnologia des de fa anys: per què no són elèctrics tots els taxis i el transport de mercaderies? A Xangai només circulen motos elèctriques “.

Els nous vents no bufen precisament en aquesta direcció, però en el cas d’Espanya el punt de partida està molt enrere. “Els límits a què obliga Europa ja són molt més permissius que el que indica l’OMS o el aprovat en Estats Units, però Espanya els incompleix sistemàticament des del 2003”, recorda Sunyer.

Sense mesures legislatives, com es va fer amb el tabac, no hi ha res a fer. “Tots els metges, tots els hospitals no aconseguirien tan clars resultats com la prohibició del tabac en llocs públics: la primera llei del 2006 va aconseguir en els primers anys un 11% menys d’infarts de miocardi ¿com es fa això amb medicació?”, explica l’epidemiòleg. “I ara ningú, ni a Europa ni als Estats Units, vol tornar enrere”.

El 40% de les partícules fines i ultrafines, un dels grans enemics de la salut, procedeixen dels tubs d’escapament, les rodes i els frens; i el 80% del diòxid de nitrogen, l’altre gran contaminant, dels motors dièsel. Però Europa està tan antiquada en la seva legislació sobre tots dos “que encara que es compleixi la norma, no com a Espanya, la llei no protegeix”, adverteix Xavier Querol, professor investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental del CSIC. “Per això l’emissió de partícules fines un dels grans enemics de la salut, procedeixen dels tubs d’escapament, les rodes i els frens; i el 80% del diòxid de nitrogen, l’altre gran contaminant, dels motors dièsel. Però Europa està tan antiquada en la seva legislació sobre tots dos “que encara que es compleixi la norma, no com a Espanya, la llei no protegeix”, adverteix Xavier Querol, professor investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental del CSIC. “Per això l’emissió de partícules fines i ultrafines encara causa 456.000 morts anuals: el 90% de la població europea viu amb nivells per sobre dels límits que marca l’OMS”. El diòxid de nitrogen, que causa 76.000 morts prematures, està en excés en l’aire del 10% de la població.

Aquest contaminant és, segons aquests experts, el més senzill de controlar. En una gran ciutat i la seva àrea metropolitana, la meitat del diòxid de nitrogen el produeixen els cotxes i l’altra meitat la indústria, les calefaccions i els vaixells, “però el 80% del NO2 a què s’exposen els humans és al dels motors dièsel “, explica Xavier Querol. Aquest tipus de cotxes, que es va disparar a Europa per baixar la contaminació per CO2, s’ha convertit en el principal enemic per la seva NO2y, entre els cotxes més vells, també per emetre partícules. El recent frau dels principals fabricants els ha desacreditat tant -emitían més contaminació en circulació real del que deia el seu etiquetatge que els seus usuaris estan atrapats. Els danys són evidents. “No hi ha una altra que reduir el nombre de cotxes. I caldrà començar per eliminar els més vells “, diu Querol.

 

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

INFORMACIÓ SOBRE PROTECCIÓ DE DADES DE ZICLA
Finalitats: Publicar el vostre comentari al blog de la pàgina web. Drets: Podeu retirar el consentiment en qualsevol moment, igual com accedir, rectificar, suprimir les vostres dades, i altres drets, a info@zicla.com. Informació addicional: Podeu ampliar la informació a l’enllaç de Política de privacitat.